28. L’hivern

L’hivern

Quan blanqueja el Canigó,
quan bufa la tramuntana
i els dies són curts i freds
i està trista la contrada.

Quan el sol no fa calor,
quan les ombres són gelades
i el camp està roí i sec
i les branques desfullades.

Quan el blau del mar és gris,
quan la terra està endormida
i l’ocell busca aixopluc
i manca aquell toc de vida.

Quan és solitud l’espai,
quan està ensopit l’ambient
i tot en cruix de tristesa
és que n’ha arribat l’hivern.-

Simó Granollers i Batlle

Read Full Post »

La nit de Sant Joan

Tornem aquest màgic poema aprofitant el solstici. Bona revetlla a tothom!

La nit de Sant Joan
Nit de foc

És la nit de Sant Joan
la més curta la més bella
relluint com una estrella
en la minsa nit de l’any;
festa ancestral i pagana,
llegat que ve de l’ahir
que s’esfuma en l’oblit
de la feble ment humana;
nit de foc vell festival
d’host braves i foranes,
qui al cel alçar-ne flames
fóra un sacre ritual.
El mateix que una vestal
en Joan fou sacrificat,
el Baptista al cel pujat
vetlla la nit sens igual;
ja no és sacrifici el foc
i en les brases reflectint
el Sant Joan ens hi va oferint
missatges de pau i amor;
nit aquesta tant formosa
veient cremar les fogueres
s’obliden fins les quimeres
fent la vida més joiosa.-

Simó Granollers i Batlle

Read Full Post »

27. La tardor

La tardor

Tot està trist tot en silenci,
l’arbre es comença a desfullar
i l’aire ratxós de tramuntana
les fulles s’enduu d’ací d’allà.

Els raïms penjant-ne de la parra
un to de vida donen al vinyar,
aprés res, era l’últim vestigi
i la letargia inicia el seu regnat.

Vindran les pluges i borrasques
i els rius doblaran el caudal,
els tords i el fred tot d’una
atacaran sense pietat  l’olivar.

Ni fulles, ni fruits, pobresa!
solitud i temps per reflexió,
Tots Sants, Morts, tot melangia,
la vida es decreix en la tardor.-

Simó Granollers i Batlle

Read Full Post »

26. L’estiu

L’estiu

Daurat el blat, inclinada l’espiga
pel pes del gra farcit de sol,
el cant de la cigala imprevisora
anuncia la bonança i l’abundor.

El dia és llarg, la nit molt curta,
sembla que cel i terra estan ardent,
horitzons esclarits mes calitjosos
sens sentir tan sols l’alè del vent.

Tot és tranquil·litat en la natura
la vida inexorable fa el seu curs,
i aquest és el moment de major glòria
perquè tots els fruits en són madurs.

Tota la planta que creix ja es detura,
els més tardans ocells deixen el niu,
l’astre solar de foc banya al planeta
fent saber orgullós: això és l’estiu.-

Simó Granollers i Batlle

Read Full Post »

25. La primavera

La primavera

Canta l’aigua al pas del riu
canten el bosc i la planta,
el camp que la flor cobreix
i l’ocell damunt la branca;

canta el sol des de dalt del cel
canten la lluna i estrelles,
les ones besant les roques
i l’oratge inflant les veles.

Canta l’oreneta al seu niu
canten granota i gavines,
mils d’insectes de colors
hi posen tons d’alegria;

canta així tot ser vivent
canten també l’home i fera,
el mar, la terra i el cel
saludant la Primavera.-

Simó Granollers i Batlle

Read Full Post »